Període de l’edat mitjana

Període de l’edat mitjana
1050 Berenguer Ramon I infeuda a Berenguer de Narbona el “comtat de Tarragona” en cas que sigui conquerit, “declarant ab açò los llimits y confins que dit Comtat de Tarragona avia de tenir, que eren: a sol ixent lo riu Gaià, a tramontana lo Coll de Cabra, a migdia lo mar y a ponent lo Coll de Llupià, que deu ser vuy lo Coll de Balaguer”.Diverses donacions que fa Ramon Berenguer I mencionen llocs de les nostres comarques: Tamarit (1050-1053), Clarà (1056), el puig d’Ullastrell (prop d’Altafulla) (1059), Puigdelfí (1066), Puigperdiguers (La Pobla de Montornès) (1056)…
1090 S’intenta conquerir Tarragona. Les temptatives s’aniran succeint durant anys. Ramon Berenguer II dóna el territori a la Santa Seu.
1091 1 de juliol: el papa Urbà II signa la Butlla Inter primas Hispaniarum urbes, concedint al bisbe de Vic, Berenguer Seniofred de Lluçà, el pal·li —signe de la condiciò de metropolità— i el títol d’archiepiscopus Tarraconensis.
1095 Al concili de Saint Gilles, de Provença, s’accepta la separació de Tarragona de la seu arquebisbal de Narbona. Tarragona queda supeditada a l’arquebisbe de Toledo.
1117 El comte Ramon Berenguer III conquereix la ciutat i el Camp de Tarragona, que dóna a l’Església de Tarragona, la qual posa sota l’advocació de santa Tecla.
1119 El papa Gelasi II nomena Oleguer arquebisbe de Tarragona, i accepta i ratifica la donació anterior. Aquest prelat, però, de fet no residirà mai a Tarragona.
1129 L’arquebisbe sant Oleguer atorga la carta de donació a Robert Bordet —o d’Aguiló—, cavaller normand, en la qual l’autoritza a emprendre la repoblació del Camp de Tarragona. Robert és constituït “Príncep de la ciutat” de Tarragona.
1131 Plena ocupació de la ciutat de Tarragona.
1137 Mort de sant Oleguer a Barcelona. S’organitza la província eclesiàstica i s’hi inclouen les antigues diòcesis sufragànies.
1148 L’arquebisbe Bernat Tort —elegit el 1145—, primer que resideix a Tarragona després de la restauració, ratifica a Robert d’Aguiló la donació que li havia fet Oleguer. No obstant això, aquest arquebisbe i els seus successors lluitaran amb Robert d’Aguiló i amb la seva família pels drets sobre la ciutat de Tarragona i el seu Camp. L’arquebisbe, amb l’ajut del comte de Barcelona, acabarà per fer-se el senyor absolut.
1149 Cartes de població i llibertats donades als habitants de Tarragona per l’arquebisbe Tort i Robert d’Aguiló.
1150 Primeres cartes de població del Camp de les quals tenim constància:Riudoms (24 de gener), la Boella (prop de la Canonja) (7 de març), l’Albiol (26 de juny).
1151 Els cistercencs funden el monestir de Poblet. Ramon Berenguer IV els ha fet donació de les terres (1149). El 1153 trobem documentat el primer abat Guerau.
1153 Els moros són expulsats de Siurana.
1154 23 de març: el papa Anastasi IV assenyala els límits, les esglésies i les diòcesis sufragànies de la metròpoli de Tarragona. Consten les esglésies següents: Sant Miquel, Sant Salvador del Corral, Sant Fructuós i Santa Maria del Miracle i la Catedral de Santa Tecla, a Tarragona; Berà; Sant Vicenç i Albinyana; Montmacell, Sedma i Montagut; Santa Perpètua; Montelar i Barbarà; Forès, Guimerà, Maldà i l’Espluga Calva; l’Albi, Avinaixa, Tarrés, Siurana; Alió; Cabra; Sant Pere de Gaià i Santes Creus de Gaià; Vallmoll, Alcover, Sant Joan del Consell, Cencelles, Riudoms, les Borges i Cambrils, Pratdip, Colldejou i Marçà.Com a diòcesis sufragànies:

Girona, Barcelona, Urgell, Vic, Lleida, Tortosa, Saragossa, Osca, Pamplona, Tarassona i Calahorra. Hom diu que també li pertanyen les que havia tingut abans i les que s’han d’erigir a les Balears.

1154 Bernat Tort funda el capítol catedralici, que serà constituït per canonges regulars de l’orde de Sant Agustí, regits per un prior claustral que el 1169 s’anomena prepòsit o paborde. Aquest serà l’administrador de la Mesa Capitular i qui governarà la diòcesi durant les vacants.Ens consten les dates de donacions, cartes de població referents a diversos pobles, així com reconeixements de drets per part de l’arquebisbe, de Robert d’Aguiló o la seva família, o del comte de Barcelona, de les següents localitats:

1154 Reus, Cambrils
1155 Barenys (prop de Salou), Espinaversa (prop de Valls), Vilavert
1157 El Burgar (prop de Reus), Salou
1158 Santa Maria d’Alforja
1159 Constantí
1165 Barbarà, Anguera, Ollers, el Pinatell, Montornès, la Selva del Camp
1169 Calbó (futur Mas Calbó)
1173 Santa Maria del Plà
1174 Alió
1182 Fontscaldes, el Raurell
1184 Botarell
1185 Mont-roig
1186 Montbrió del Camp
1194 Tarrés, Fulleda
1197 Falset
1155 Bernat Tort instal·la benedictines a Santa Magdalena de Bell-lloc, monestir situat entre la ciutat de Tarragona i el Francolí, que serà destruït el 1641, durant la guerra dels Segadors.
1158 Els cistercencs s’instal·len a Santes Creus.
1164 Els cartoixans funden Scala Dei.
1165 El rei Alfons I dóna al canonge Joan de Sant Baldiri el castell d’Escornalbou perquè hi estableixi una canònica de Sant Agustí.
1171 L’arquebisbe Hug de Cervelló és assassinat per un dels fills de Robert d’Aguiló. Les lluites d’aquesta família amb l’Arquebisbe i el Rei són constants. Finalment, els Aguiló són bandejats i perden tots els seus drets.Comença la construcció de la Catedral.
1173 Després de lluites i desavinences, s’estableix la concòrdia entre el rei Alfons I i l’arquebisbe Guillem de Torroja pel que fa als drets d’ambdós sobre la ciutat de Tarragona i el seu Camp (20 de juliol): serà la base de l’administració del Camp fins al 1391, quan el rei Joan i ven a la Mitra els drets i la jurisdicció que hi té.
1174 Està ja iniciada la construcció de l’absis principal de la Catedral.
1176 Procedents de Colobres (el Tallat) i sota la direcció de n’Oria Ramírez, les cistercenques funden el monestir de Vallbona de les Monges.