Període de la Reconquesta

Cronología Diocesana

Període de la Reconquesta
La reconquesta del país sota l’impuls dels francs i la creació de la Marca Hispànica posa les novelles Esglésies de Catalunya sota la jurisdicció de l’arquebisbe de Narbona. Així, la de Barcelona (801), la de Vic (886)…
951-976 Cesari, abat de Santa Cecília de Montserrat, per mediació de la comtessa Riquilda, esposa del comte de Barcelona, aconsegueix a Santiago de Compostel·la ser reconegut com a arquebisbe de Tarragona, i el consagren els bisbes de Lleó i de Galícia. Hom li reconeix jurisdicció sobre Barcelona, Egara, Girona, Empúries, Osona, Urgell, Hilerta, Hycto, Tortosa, Saragossa, Osca, Pamplona, Oca, Calahorra i Tarassona, però els qui haurien estat els seus sufraganis de la Marca Hispànica no el van reconèixer.
971 El papa Joan XIII accedeix a la demanda d’Ató, bisbe de Vic, que tenia el suport del comte de Barcelona, Borrell II, i li concedeix la dignitat arquebisbal de Tarragona. Amb la mort d’Ató, es perdrà i passarà novament als arquebisbes de Narbona, que no havien deixat de reclamar-la.
(Segle XI) El bisbe de Girona obté del Papa l’ús del pal·li arquebisbal dotze vegades l’any com un privilegi personal, amb la condició de redimir 30 captius dels musulmans.
1089 És restaurada la seu metropolitana de Toledo. La província tarraconense s’inclou sota la seva primacia.El papa Urbà concedeix la dignitat arquebisbal de Tarragona a Berenguer Seniofred de Lluçà, bisbe de Vic. El mateix Papa dirigeix una lletra a Berenguer Ramon, comte de Barcelona, als comtes Ermengol d’Urgell i Bernat de Besalú, als bisbes dels seus territoris, als vescomtes i altres nobles, tant clergues com laics, demanant-los que comencin la conquesta de la ciutat de Tarragona, per tal de poder-hi restaurar la metròpoli eclesiàstica.
1091 El papa Urbà II restableix la seu arquebisbal de Tarragona (1 de juny).

Cronologia Diocesana

Período de la Reconquista
La reconquista del país bajo el impulso de los francos y la creación de la Marca Hispánica hace que las nuevas Iglesias de Cataluña queden bajo la jurisdicción del arzobispo de Narbona. Así, la de Barcelona (801), la de Vic (886) …
951-976 Cesáreo, abad de Santa Cecilia de Montserrat, por mediación de la condesa Riquilda, esposa del conde de Barcelona, consigue en Santiago de Compostela ser reconocido como arzobispo de Tarragona, y es consagrado por los obispos de León y Galicia. Se le reconoce jurisdicción sobre Barcelona, Egara, Girona, Empúries, Osona, Urgell, Hilerta, Hycto, Tortosa, Zaragoza, Huesca, Pamplona, Oca, Calahorra y Tarazona, pero los que habrían sido sus sufragáneos de la Marca Hispánica, no lo reconocen.
971 El papa Juan XIII accede a la demanda de Ató, obispo de Vic, que tenía el apoyo del conde de Barcelona, Borrell II, y le concede la dignidad arzobispal de Tarragona. Con la muerte de Ató se perderá y pasará nuevamente a los arzobispos de Narbona, que no habían dejado de reclamarla.
(Siglo XI) El obispo de Girona obtiene del Papa el uso del palio arzobispal doce veces al año como un privilegio personal, con la condición que tiene que redimir 30 cautivos de los musulmanes.
1089 Es restaurada la sede metropolitana de Toledo. La provincia tarraconense se incluye bajo su primacía.El papa Urbano concede la dignidad arzobispal de Tarragona a Berenguer Seniofred de Lluçà, obispo de Vic. El mismo Papa dirige una carta a Berenguer Ramon, conde de Barcelona, a los condes Ermengol de Urgell y Bernat de Besalú, a los obispos de sus territorios, a los vizcondes y otros nobles, tanto clérigos como laicos, pidiéndoles que empiecen la conquista de la ciudad de Tarragona, con el fin de restaurar la metrópoli eclesiástica.
1091 El papa Urbano II restablece la sede arzobispal de Tarragona (1 de junio).