El segle XX

El segle XX
1900 L’arquebisbe Costa i Fornaguera funda un càtedra d’arqueologia al Seminari. Decideix també la creació d’un museu que en faciliti les lliçons. El 20 de juny demana als rectors de les parròquies que trametin els objectes artístics retirats del culte.L’Institut de Germans de les Escoles Cristianes funda a Cambrils una escola. Més tard obren centres a Tarragona (1906), a Cambrils —Casa Sant Josep— (1928), a Reus (1951) i a Torreforta (1961).
1913 Nomenament de Mons. Antolín López Peláez com a arquebisbe.
1914 El 30 de novembre se celebra la primera reunió de la junta del Museu Arxidiocesà, que funda l’arquebisbe López Peláez.
1919 Nomenament de Mons. Francesc d’Assís Vidal i Barraquer com a arquebisbe.
1920 El 9 de gener, l’arquebisbe Vidal i Barraquer funda l’Arxiu Arxidiocesà i disposa que s’hi dipositi la documentació parroquial i curial d’abans de 1750. Mn. Sanç Capdevila i Felip, ecònom de Forès, en serà el responsable.El 15 de febrer arriben els arxius parroquials de Belltall, Conesa, Passanant i Forès: són els primers.
1921 El papa Benet XV crea cardenal l’arquebisbe Vidal i Barraquer.
1923 Del 14 al 22 d’abril se celebra a Reus la “primera setmana catequística”.Documents de Roma contra el català són impugnats per Vidal i Barraquer i els altres bisbes de Catalunya. Problemes amb el general Primo de Rivera. Vidal i Barraquer és president de metropolitans. Es fa pública una carta col·lectiva d’acceptació de la República.
1933 Per contrarestar, a Tarragona, els efectes de la supressió de l’assignatura de religió als instituts de batxillerat, ordenada per la II República, el cardenal Vidal funda l’Institut d’Alts Estudis Religiosos Pædagogium, dirigit per professors del Seminari.Vidal i Barraquer no accepta una condecoració de la República. Es fomenta la Federació de Joves Cristians.
1936 (Fins el 1939) Guerra civil espanyola. Són assassinats el bisbe auxiliar Manuel Borràs —nascut a la Canonja—, 136 preveres de l’arquebisbat (d’un total de 404) i molts altres religiosos i laics. Són malmeses gairebé totes les esglésies i santuaris, i la majoria de béns artístics de la nostra Església.Preveres de Tarragona fan en la clandestinitat tasques pastorals i de celebració.
1937 El cardenal Vidal i Barraquer no signa la carta pastoral col·lectiva de l’episcopat espanyol que legitima la sublevació militar del general Franco contra el govern legal de la República.
1939 (Fins el 1943) Durant l’exili del cardenal Vidal, i fins a la seva mort, no es proveeix la seu de Tarragona. L’arxidiòcesi és governada pels vicaris generals Salvador Rial i Francesc Vives. A la mort del cardenal (13 de setembre de 1943, a Suïssa), el primer és nomenat administrador apostòlic.
1940 Restauració monàstica de Poblet (24 de novembre).
1944 Nomenament de Mons. Manuel Arce Ochotorena com a arquebisbe de Tarragona.El cardenal Arce Ochotorena impulsa, durant el seu pontificat, l’apostolat de l’Acció Catòlica.
1948 Nomenament de Mons. Benjamín de Arriba y Castro com a arquebisbe de Tarragona.
1950 Del 25 al 30 d’abril se celebrà el Congrés Catequístic Arxidiocesà a Tarragona, impulsat pel cardenal de Arriba y Castro. Prèviament s’havien realitzat assemblees catequístiques comarcals i dies catequístics parroquials.
1953 L’arquebisbe Benjamín de Arriba y Castro és creat cardenal pel papa Pius XII.
1954 Laureano Castán Lacoma és nomenat bisbe auxiliar de Tarragona.
1957 Són incorporats a l’arquebisbat l’arxiprestat barceloní del Vendrell i el vigatà de Santa Coloma de Queralt.
1958 Amb motiu del centenari del martiri de sant Fructuós, el cardenal Siri de Gènova dóna al cardenal de Arriba y Castro una relíquia d’aquest sant.
1959 Celebració dels mil set-cents anys del martiri del bisbe Fructuós i dels diaques Auguri i Eulogi.
1962 (Fins el 1965) Concili Vaticà II. Participa en les reunions el cardenal Arriba y Castro.
1963 (Fins el 1964) Solemnes festes dels mil nou-cents anys de la possible vinguda de l’apòstol Pau a Tarragona.
1964 La diòcesi de Barcelona és erigida en arquebisbat, sense cap diòcesi sufragània i vinculada directament a la Santa Seu. La província eclesiàstica Tarraconense està formada per les diòcesis de Tarragona, Tortosa, Lleida, Solsona, Vic, Urgell i Girona, i hi ha de fet una voluntat de treballar junt amb la de Barcelona. Impuls d’organismes interdiocesans.Laureano Castán Lacoma és nomenat bisbe de Sigüenza-Guadalajara.
1965
Els bisbes de Catalunya, abans de constituir-se en Conferència Episcopal Tarraconense, creen la Comissió Interdiocesana per a la Versió dels Textos Litúrgics al Català (desembre).