El segle XVIII

El segle XVIII
1712 (Fins al 1719) Nomenat arquebisbe Isidor Duran, ardiaca de Girona, i presentat per l’arxiduc Carles d’Àustria, no és reconegut pel rei Felip V, encara que aquest ha estat comminat pel papa Climent XI a fer-ho. L’Arquebisbe es veu obligat a viure a l’exili durant uns anys.
1714 2 de gener. Fundació a Tarragona del monestir de les carmelites descalces.
1722 Es pledeja novament sobre la primacia de Toledo sobre Tarragona. Es nega a Toledo cap dret primacial sobre la nostra seu.
1757 L’arquebisbe Jaume de Cortada i Brú presideix el darrer concili de la Tarraconense de la quarta etapa de la restauració de la província Tarraconense.
1765 Fins al 1777. Durant aquest període l’arquebisbe Juan Lario i Lancis visita tres vegades l’arquebisbat.
1766 Es promulga un nou reglament, escrit en català, per als alumnes del Col·legi Tridentí.
1767 Algunes dades estadístiques corresponents a aquest any, referents a l’Arquebisbat:Habitants: 106.739

189 pobles i 149 parròquies. 26 convents de religiosos i 9 de religioses. 102 clergues parroquials, 668 beneficiats, 699 religiosos i 195 religioses.

El clergat de la Catedral està format per l’Arquebisbe i per 11 dignitats (ardiaca major, sagristà major, capíscol, prior, sagristà menor, degà, ardiaca de Sant Fructuós, ardiaca de Vila-seca, ardiaca de Sant Llorenç, hospitaler i infermer), 24 canonges, 24 comensals i 74 beneficiats.

1775 El 21 d’octubre es beneeix la nova capella de Santa Tecla, a la Catedral. L’arquebisbe Jaume de Cortada n’havia posat la primera pedra el 17 d’agost de 1760.
1782 Amb data de 30 de març es crea la nova diòcesi d’Eivissa, sufragània de Tarragona. El 1851 s’unirà a Mallorca, passant a formar part el seu territori.
1786 El 2 de desembre l’aigua arriba a Tarragona gràcies a una obra que, començada per l’arquebisbe Santian, acaba el seu successor Armanyà. Per a la conducció s’ha construït un aqüeducte que serà anomenat “de l’arquebisbe”.
1787 El 10 de novembre se celebra la primera junta general i inaugural de la Societat Econòmica d’Amics del País —presidida per l’arquebisbe Armanyà—, la qual impulsarà una fàbrica de filats i teixits i promourà l’agricultura.
1790 Es comença la construcció del nou port.