El segle XVI

El segle XVI
1530 Una butlla del papa Climent VII fa passar els canonges de la Catedral al clergat secular.Impressió d’un ritual de sagraments preparat en temps de l’arquebisbe Pere Cardona.
1539 En unir-se la dignitat de cambrer al Capítol, molts llocs que en depenen —entre altres Reus— passen a la Mensa Capitular.
1540 El papa Pau III ordena que únicament puguin ser elegits vicaris generals clergues de la Corona d’Aragó. Aquesta norma no s’aplicarà fins després del relleu del cardenal Jeroni Dòria (1533-1558), d’origen italià, que posa vicaris d’aquell país i mai no va venir a Tarragona.
1555 Concili provincial. Es mana que a totes les parròquies hi hagi dos llibres: un per a les anotacions dels baptismes i un altre per a les dels òbits. S’ordena també la impressió de les constitucions dels concilis provincials.
1557 Compilació de les constitucions dels concilis provincials. Impressió de missals, breviaris i diürnals (els que Pere de Urrea va fer imprimir s’havien exhaurit).
1564 Concili provincial presidit per l’arquebisbe Fernando de Loaces. Tarragona és el primer lloc de la cristianitat catòlica on és reconegut i acceptat el concili de Trento (24 d’octubre).Martí de Lagunilla, bisbe d’Elna, accepta com a metropolità propi el de Tarragona. Separada de Narbona el 1511, la diòcesi restarà dins la Tarraconense fins al 1678, en què, pel Tractat dels Pirineus, altra vegada passarà a Narbona.
1569 El cardenal Gaspar Cervantes de Gaeta aconsegueix del papa Pius V l’extinció de la Canònica d’Escornalbou i la unió de les seves rendes al nou Seminari que vol fundar, d’acord amb les disposicions del concili de Trento.
1572 El cardenal Cervantes dóna 12.000 lliures als cònsols de Tarragona per fundar un Estudi (Universitat). S’hi podrà cursar Teologia, Filosofia i Arts. El centre subsisteix fins al 1717, que quedarà suprimit per ordre reial, i les seves rendes passen a Cervera (1575).El testament de Cervantes conté els estatuts de l’Estudi (1575).
1575 La Companyia de Jesús funda a Tarragona (23 d’agost).
1576 Els trinitaris funden a Santa Maria del Miracle, a Tarragona (23 de juny).
1579 Arriben els Caputxins a Valls (el 1585, al Lledó).
1580 Els franciscans recolets s’estableixen a l’antiga canònica d’Escornalbou.L’arquebisbe Antoni Agustín imprimeix les Constitucions provincials Tarraconenses.
1581 El dia 20 de març el Capítol dóna Reus a la Mitra.
1582 L’arquebisbe Agustín dóna llicència als mínims de Sant Francesc de Paula per fundar a Valls.Semblant llicència concedeix als recolets de Sant Francesc per fundar a Alcover i a l’ermita de Sant Joan de Riudoms.
1586 A la mort d’Antoni Agustín, la ciutat de Tarragona intenta la seva incorporació a la Corona.
1589 Comença a emprar-se el ritus romà a la Catedral.El dia 15 de maig els caputxins funden a Sant Fructuós, de Tarragona.
1592 El mes de març els agustins funden a Santa Anna, de Tarragona.Segons la tradició, la Mare de Déu síapareix a la pastoreta Isabel Besora, a la vila de Reus, delmada per la pesta. La ciutat, des de llavors, la invoca com a Misericòrdia.
1593 La nova diòcesi de Solsona és incorporada a la província Tarraconense.
1594 El rei Felip II recomana a l’arxiduc Albert, arquebisbe de Toledo, que quan visiti Catalunya no porti la creu alçada com a primat.
1597 El mes de maig, els carmelites descalços funden a Tarragona.