El segle XIV

El segle XIV
1300 Origen del text i de la representació del Misteri de l’assumpció de Madona Santa Maria, a la Selva del Camp.
1304 Sant Pere Ermengol, després de ser martiritzat a l’Àfrica per redimir captius, mor a la Guàrdia dels Prats.
1318 El papa Joan XXII erigeix en metròpoli l’Església de Saragossa. Hom li assigna com a sufragànies les diòcesis d’Osca, Tarassona, Pamplona i Calahorra —que ho han estat de Tarragona— i la d’Albarracín —que Toledo s’ha disputat amb Tarragona. S’intenten crear noves diòcesis per afegir a aquesta nova província —Jaca, Terol i Xàtiva—, però el papa Joan XXII no accepta els bisbes que li proposa el rei Jaume II.En un primer moment es pensa situar la capital de la nova província a València, però motius de situació geogràfica van fer decidir-se per Saragossa (14 de juliol).

Es tracta de la primera desmembració que experimenta la província Tarraconense. Aquesta, a partir d’ara, estarà formada per les diòcesis de Tarragona, Girona, Vic, Urgell, Barcelona, Lleida, Tortosa i València.

Jaume II proposa a Roma la creació de noves diòcesis a Besalú i a Cervera, però no s’accepta la seva iniciativa.

1320 Joan d’Aragó, fill del rei Jaume II, és consagrat a Lleida arquebisbe de Toledo pels arquebisbes de Tarragona i de Saragossa. Quan intenti passar cap a Toledo amb la creu alçada com a primat, serà excomunicat pels dos prelats tot i les pressions del rei Jaume II.El Papa els disculpa davant el Rei i afirma que els ha mogut només el zel per defensar els drets de la seva Església, aixeca l’excomunicació i absol Joan d’Aragó “amb condicions”. A més, li prohibeix de portar la creu alçada per les províncies de Tarragona i Saragossa, ja que el conflicte està pendent de solució.

Jaume II apel·la novament a Roma. Se li respon que es va acceptar la seva demanda “suposat sempre el consentiment dels Arquebisbes dels seus regnes”.

El Papa crida a Roma els dos Arquebisbes. Aquests s’oposen de nou a la pretensió de Joan d’Aragó i del seu pare. Cridades a Roma les parts en litigi, els Arquebisbes no accepten la proposició del Rei de permetre el seu fill, com a privilegi personal, de portar la creu alçada.

1321 El mes de maig arriba a Tarragona la relíquia de la seva patrona santa Tecla. El paborde Ramon d’Avinyó i els cònsols de Tarragona s’havien interessat per la relíquia. Jaume II els donà una lletra de recomanació per a Onsino, rei d’Armènia. Es van embarcar a Barcelona el setembre de 1319 i van retornar el desembre de 1320.
1326 Guillem Pere Godín, cambrer de Tarragona, i, com a tal, senyor de Reus, aconsegueix del papa Joan XXII el permís per crear a Reus una comunitat de preveres presidida per un prior (16 d’agost). (L’arquebisbe Ramon de Rocabertí havia concedit a la Cambreria la senyoria directa sobre Reus el 1203).
1327 L’arquebisbe Ximeno de Luna nomena Vidal Ferrando primer prior.
1327 Després de molts problemes a Toledo, Joan d’Aragó deixa aquella seu i és nomenat patriarca d’Alexandria i administrador perpetu de l’arquebisbat de Tarragona. Ximeno de Luna és traslladat a Toledo (1 de setembre).
1330 Concili provincial —presidit per Joan d’Aragó— en el qual es recopilen les constitucions provincials.
1331 Joan d’Aragó consagra la Catedral (juny).
1333 El mateix arquebisbe estableix que els capítols generals se celebrin l’endemà de la festa de sant Fructuós (22 de gener).
1345 L’arquebisbe Arnau de Cescomes erigeix la Confraria de Santa Maria dels preveres, a la Catedral.
1347 En ocasió de l’entrada a la diòcesi del nou arquebisbe Sanç López de Ayerbe, les viles i llocs del Camp, vassalls de la Mitra, fan la quantiosa aportació de 20.000 sous. És la primera operació de la qual tenim constància escrita.
1348 La pesta negra envaeix Europa.A Tarragona —segons s’indica en l’Arxiepiscopologi de Tarragona— “moriren tots los rectors de l’archebisbat y no’s trobave capellà, ni frare que volgués administrar los sagraments als ferits, y axí lo archebisbe donà llicència als jurats y llochs y vilas que.s cercassen ells propis sacerdots, y que ell a qualsevol se volgués exposar a la administració de dits sacraments los donave llicència, encara que no fossin hàbils per a la cura de ànimas” (BLANCH, Arxiepiscopologi de Tarragona, vol. II, p. 43).
1349 Els de Tarragona —acompanyant l’arquebisbe Sanç López, que vol apoderar-se de la Cambreria— ataquen la vila de Reus. Els de Reus donen suport al seu cambrer, Pere Roger de Belfort.
1374 Entre aquest any i el següent continuen les lluites —iniciades el 1361— entre el rei Pere III i l’arquebisbe Pere Clasquerí. El 1374 el Rei s’apodera de la ciutat i del Camp de Tarragona. L’Arquebisbe publica la Constitució De invasoribus. A la mort de Pere de Clasquerí, el 1380, tornant de Roma, on ha anat per apel·lar el Papa, el Rei es possessiona totalment dels béns de l’Església. Segons conta una tradició, una nit, santa Tecla s’apareix al Rei i li dóna una bufetada perquè li ha pres el seu patrimoni. En el testament, el Rei recomana al seu fill Joan I que retorni a l’Església els seus béns.
1376 Els canonges del Sant Sepulcre de Jerusalem funden el Lladó, de Valls.
1388 Enyec de Valterra pren possessió de la seu tarragonina. La vacant ha estat tan llarga —de l’abril de 1380 al gener de 1388— perquè el rei Pere III no vol prendre part en cap bàndol durant el Cisma d’Occident. A més, la mort de l’arquebisbe Clasquerí i la situació confusa que s’ha creat pel Cisma li faciliten l’ocupació dels béns de la Mitra.
1391 El rei Joan i ven a l’Arquebisbe els drets de la Corona sobre molts pobles del Camp per 17.000 florins. Aquests pobles són: Cambrils, Montbrió del Camp, Tagells, Mont-roig, el Pla de Santa Maria, Vilafortuny, Barenys, Mascalbó, “Vila-seca de Solzina” i de Comú, Mas de la Canonja, Vilallonga, els Garidells, Peralta, Renau, el Codony, Penallonga, els Pallaresos, la Secuita, la Tallada, Figuerola, Alió, Guardamar, Masricart, la Pineda, els Mongons, el Morell, la Pobla de Mafumet, Botarell, el Raurell, “la Massó”, el Milà, el Mas de la Moreta, Perefort, Puidelfí, el Torrell, el Burgar, Cencelles, la Boella, la Grassa, el Quart, la Pobla d’en Taudell, Vilagrassa, la Granja de Santes Creus, la Quadra del Paborde… (4 de desembre).